 |
Passejant per la Rambla, envoltada de fulles, gent i un suau vent que s'escolava pel foradet dels meus texans recordava com n'havia estat de feliç uns mesos enrere.
Va aparèixer just en el moment que tenia més temps lliure per dedicar-li. I així ho vam fer. Vam estar vorejant la costa catalana amb la vespa de l'avi. Sense tenir un destí concret anàvem recorrent pobles, platges, paratges, parcs, ciutats que ens trobàvem pel camí. I així fins que va arribar el temps de les obligacions i deures. Va ser llavors quan va haver de marxar a Madrid a estudiar.
Des d'aleshores, hem perdut el contacte i els records i sentiments cada cop són més llunyans. Però, jo sempre duré amb mi el record del gust salat dels seus llavis després de les sardines a la platja.
